Ojalá y cuando acabe el día lluevan palabras y que éstas detengan las agujas del reloj. Como hacíamos antes, a la vera del fuego o haciendo un corro en la puerta de casa, nos contaremos historias mientras Venus se hace visible y enciende la noche.
Un savi ha de explicar-se llarg per que l'entenguin. L'intel·ligent amb molt poc arriba a l'immensitat. ................Anton. Continuo mig lelo...Ja vindrà la calma.
Rebaixes. De vegades, les interpretacions són difícils...Sort dels que tenen la suficient sensibilitat com per no fer-les. Fes sense pensar. Ja veuràs com arfribaràs a port sense marejar-te. Una abraçada.
No em mareja una frase, Oh, no! El que veig una espiral plena de temps o de palla i si comensa a centrifugar i es rompen les amarres que la subjecten aparentment immóvil, hi haurà una pluja de palla que es poden transdormar en paraules deleitoses o escabroses, de queixa, plany o sincera armonia i omplin a vesr el camp... Pobres formigues si volen posar tota la palla al cau. Anton.
Icue. Los campos están llenos en estas fechas. Dan ganas de adentrate y echarlos a rodar.
Rebaixes. Descrius un esclat que 'encisa, siguin les paraules com siguin. La seva pluja va bé per la germicació d'idees. No podran amb tota la palla, les formigues!!!
Probablement necessitaria una vareta màgica amb la qual destriar la línia, massa fina, entre la realitat i la ficció de pensaments, idees i sentiments. S'han anat desdibuixant a mesura que anava vivint.
29/6/11
Un savi ha de explicar-se llarg
per que l'entenguin.
L'intel·ligent amb molt poc
arriba a l'immensitat.
................Anton.
Continuo mig lelo...Ja vindrà la calma.
29/6/11
Rebaixes. De vegades, les interpretacions són difícils...Sort dels que tenen la suficient sensibilitat com per no fer-les.
Fes sense pensar. Ja veuràs com arfribaràs a port sense marejar-te.
Una abraçada.
30/6/11
la foto del rulo de paja me trae recuerdos de niñez, gracias.
Un saludo cariñoso
30/6/11
No em mareja una frase, Oh, no! El que veig una espiral plena de temps o de palla i si comensa a centrifugar i es rompen les amarres que la subjecten aparentment immóvil, hi haurà una pluja de palla que es poden transdormar en paraules deleitoses o escabroses, de queixa, plany o sincera armonia i omplin a vesr el camp... Pobres formigues si volen posar tota la palla al cau. Anton.
1/7/11
Icue. Los campos están llenos en estas fechas. Dan ganas de adentrate y echarlos a rodar.
Rebaixes. Descrius un esclat que 'encisa, siguin les paraules com siguin. La seva pluja va bé per la germicació d'idees. No podran amb tota la palla, les formigues!!!
Publicar un comentario
Dime, te escucho...